No hi ha més formes perquè no hi ha mans ni motlles per concebre-les. De res serveixen les hores escampades per terra des de fa tants dies. El cotó ja no ens permet ni tractar les ferides. La pluja acumulada és un gran hematoma. Una hemorràgia interna que no acaba de marxar, que es resisteix a deixar passar la llum, que ens fa de filtre com un paraigua... I tanmateix ens mullem.
El cel, on amb prou feines dirigim la mirada, s'esquitxa d'un xarampió líquid i pertorbable. Tot hi té cabuda si els teus ulls s'hi aventuren. Però saps que avui no ens caldrà aixoplugar-nos. No hi ha prou ombres, perquè no hi ha prou llum.
El cel, on amb prou feines dirigim la mirada, s'esquitxa d'un xarampió líquid i pertorbable. Tot hi té cabuda si els teus ulls s'hi aventuren. Però saps que avui no ens caldrà aixoplugar-nos. No hi ha prou ombres, perquè no hi ha prou llum.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada