Quan plou dins les teves entranyes, no te n'adones de les primeres gotes. No és fins que sents el colpeig de les aigües sobre un doll intranquil, que endevines el xàfec que t'esbandeix del món. És la segona pluja, la més contradictòria. La que pot ofegar la confiança o pot fer créixer ginesta en el teu ventre de primavera.
No et refiïs de les onades dels ulls que et miren, ni del somriure en quart creixent. Deixa que tot estigui dit i fes un pas endavant i descalça't.
No et refiïs de les onades dels ulls que et miren, ni del somriure en quart creixent. Deixa que tot estigui dit i fes un pas endavant i descalça't.
És cert. De vegades em plou per dins. I passa quan he tancat els ulls a les previsions. I llavors em passa que trobo el paraigua al coixí.
ResponElimina