La pluja ha sorprès la set que no se l'ha volguda empassar. Amb els ulls sols perceps la meitat del món, malgrat que no hi ha llum i ho tens difícil per descansar si vols seure. La dualitat ha superat els nivells que esperàvem i tot és un mirall. Com t'agrada emmirallar-te... Però encara recordes tot allò amagat, que ara uns altres ulls, molt més callats, observen.
El que ens van dir i el que prevèiem no s'ha acomplert i tampoc teníem a punt les mesures. Tots els plans, tots el projectes desapareixen en un llot viscós i inestable. Sembla que no hi hagi aturall i ens enfonsem per més llast que ens abandoni. La vida pesa com la llosa que ens caurà damunt si se'ns escapa.
De nit l'aigua tot s'ho empassa. De dia ignores allò que s'ha empassat durant la nit.
El que ens van dir i el que prevèiem no s'ha acomplert i tampoc teníem a punt les mesures. Tots els plans, tots el projectes desapareixen en un llot viscós i inestable. Sembla que no hi hagi aturall i ens enfonsem per més llast que ens abandoni. La vida pesa com la llosa que ens caurà damunt si se'ns escapa.
De nit l'aigua tot s'ho empassa. De dia ignores allò que s'ha empassat durant la nit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada